Eulaeus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ewˈlaj.ʊs/

Nom propi

Eulaeus m. ‎(genitiu Eulaeī)

1. Riu de l’antiga Susiana, actualment Karun.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Eulaeus	-
Vocatiu	Eulaee	-
Acusatiu	Eulaeum	-
Genitiu	Eulaeī	-
Datiu	Eulaeō	-
Ablatiu	Eulaeō	-

Descendents

• Francès: Eulée

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Eulaeus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 606.