Eulalius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ewˈla.lɪ.ʊs/
• Etimologia: Del grec antic.

Nom propi

Eulalius m. ‎(genitiu Eulaliī)

1. Prenom masculí

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Eulalius	-
Vocatiu	Eulalī	-
Acusatiu	Eulalium	-
Genitiu	Eulaliī, Eulalī	-
Datiu	Eulaliō	-
Ablatiu	Eulaliō	-

Relacionats

• Eulalia (femení)

Descendents

• Basc: Eulali
• Castellà: Eulalio

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Eulalius». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 606.