Lavinius

Llatí

• Pronúncia: /laːˈwiː.nɪ.ʊs/

Adjectiu

Lāvīnius m., Lāvīnia f., Lāvīnium n.

1. (gentilici) Relatiu a Lavínium.

   "Arma virumque cano, Troiae qui primus ab oris Italiam, fato profugus, Laviniaque venit litora [...]" — Canto les armes i l'heroi que, seguint el destí, fou el primer que arribà des de les costes de Troia fins a Itàlia i a les riberes de Lavínium [...]

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	Lāvīnius	Lāvīnia	Lāvīnium		Lāvīniī	Lāvīniae	Lāvīnia
Vocatiu	Lāvīnie	Lāvīnia	Lāvīnium		Lāvīniī	Lāvīniae	Lāvīnia
Acusatiu	Lāvīnium	Lāvīniam	Lāvīnium		Lāvīniōs	Lāvīniās	Lāvīnia
Genitiu	Lāvīniī	Lāvīniae	Lāvīniī		Lāvīniōrum	Lāvīniārum	Lāvīniōrum
Datiu	Lāvīniō	Lāvīniae	Lāvīniō		Lāvīniīs
Ablatiu	Lāvīniō	Lāvīniā	Lāvīniō		Lāvīniīs

Sinònims

• Lāvīnianus

Relacionats

• Lāvīnium

Vegeu també

• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Lavinius». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.