Llinars

Català

Escut de Llinars del Vallès amb una garba de lli

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʎiˈnas/
Occidental:	nord-occidental /ʎiˈnas/, valencià /ʎiˈnaɾs/

• Rimes: -a(ɾ)s
• Etimologia: Del llatí linaria ‎(«camps de lli»), plural de linare ‎(«llinar»), de linum ‎(«lli»). Equivalent al plural de llinar. Documentat Linares al segle X i Linars al XI. Doblet de Llinares amb fonètica mossàrab valenciana i de Llinàritx mossàrab baleàric. Cognat del castellà Linares i del francès Lignières.

Nom propi

Llinars

1. Municipi del Vallès Oriental, antiga baronia, situat a la vall alta del Mogent entre Cardedeu i Sant Celoni, amb determinant Llinars del Vallès.
2. Diversos nuclis de població de Catalunya.
3. Cognom

Variants

• Llinàs (arcaic)

Derivats

• llinassenc

Miscel·lània

• Síl·labes: Lli·nars (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, GEC