linum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈliː.nʊm/
• Etimologia: De l'indoeuropeu *lino, cognat del grec antic λίνον ‎(línon) i del rus лён ‎(lion).

Nom

līnum n. ‎(genitiu līnī)

1. lli (planta)
2. roba de lli
3. corda, fil
4. xarxa
5. metxa d'una llàntia o d'un ciri
6. vela

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	līnum	līna
Vocatiu	līnum	līna
Acusatiu	līnum	līna
Genitiu	līnī	līnōrum
Datiu	līnō	līnīs
Ablatiu	līnō	līnīs

Sinònims

• chorda, cōpula, fūnis, mītra, restis, retināculum, rudēns

Derivats

līnārius līnea līneus līnifer

līnificus līniger linteum linteus

Vegeu també

• Charlton T. Lewis, Charles Short, LL.D.: Latin Dictionary, Oxford, Clarendon Press, 1879, «linum»