Mallorca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məˈʎɔr.kə/
Occidental:	nord-occidental /maˈʎɔr.ka/
	valencià /maˈʎɔɾ.ka/, /maˈʎɔɾ.kɔ/

• Rimes: -ɔɾka
• Etimologia: Del romandalusí *Mallorca, d’origen desconegut, segle XIII, amb consonant lateral palatal paral·lela a altres topònims mallorquins sense iodització romànica o àrab, compareu amb Sóller. El llatí Maiorica, de maior ‎(«major») en contraposició a Minorica de minor ‎(«menor»), hauria d’haver evolucionat com major o bé amb iodització àrab, però no hi ha constància de pronúncia ioditzada, a banda d’alguna grafia antiga Maylorcha suposadament per ultracorrecció. Probablement el llatí és una adaptació amb reinterpretació d’una llengua desconeguda, potser lígur, compareu amb Menorca.

Nom propi

Mallorca f.

1. Illa de la Mediterrània occidental.
2. La lletra M en lectura lletrejada.

Derivats

• mallorquí

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Mallorca ^(de) n.
• Anglès: Majorca ^(en)
• Castellà: Mallorca ^(es)
• Japonès: マヨルカ ^(ja) ‎(mayoruka)
• Xinès: 馬略卡 ^(zh) ‎(马略卡, mǎlüèkǎ)

Miscel·lània

• Síl·labes: Ma·llor·ca (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /maˈʎoɾ.ka/, meridional /maˈʝoɾ.ka/

Americà: alt /maˈʝoɾ.k(a)/, baix /maˈʝoɾ.ka/, austral \maˈʒoɾ.ka\

• Rimes: -oɾka
• Etimologia: Del castellà antic Mayorca, del llatí Maiorica, de maior.

Nom propi

Mallorca f.

1. Mallorca

Relacionats

• mallorquín

Miscel·lània

• Síl·labes: Ma·llor·ca (3)
• Anagrama: macollar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà