Mandonius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /manˈdɔ.nɪ.ʊs/
• Etimologia: De l'ibèric mando ‎().

Nom propi

Mandonius m. ‎(genitiu Mandoniī)

1. Mandoni, cap dels ilergets durant la Segona Guerra Púnica.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Mandonius	-
Vocatiu	Mandonī	-
Acusatiu	Mandonium	-
Genitiu	Mandoniī, Mandonī	-
Datiu	Mandoniō	-
Ablatiu	Mandoniō	-