- Pronúncia(i): oriental /mərˈtan.nə/, occidental /maɾˈtan.na/
- Rimes: -anna
- Etimologia: De Marta i Anna, segle XX.
Martanna f.
- Prenom femení
- Síl·labes: Mar·tan·na (3)
- Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, p. 134. ISBN 978-84-96863-94-1.