Llatí
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈprɔk.neː/
  • Etimologia: Del grec antic Πρόκνη ‎(Próknē).

Nom propi modifica

Procnē f. ‎(genitiu Procnēs)

  1. (mitologia grega) Filla de Pandíon transformada en oreneta.

Declinació modifica

1a declinació -ē, -ēs (grega)
Cas Singular Plural
Nominatiu Procnē -
Vocatiu Procnē -
Acusatiu Procnēn -
Genitiu Procnēs -
Datiu Procnae -
Ablatiu Procnē -


Variants modifica

Vegeu també modifica

  • Gaffiot, Félix. «Procne». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.