Teucer

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtew.kɛr/
• Etimologia: Del grec antic Τεῦκρος ‎(Teûkros).

Nom propi

Teucer m. ‎(genitiu Teucrī)

1. Prenom masculí, equivalent al català Teucre.

Declinació

2a declinació (e)r-, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Teucer	-
Vocatiu	Teucer	-
Acusatiu	Teucrum	-
Genitiu	Teucrī	-
Datiu	Teucrō	-
Ablatiu	Teucrō	-

Variants

• Teucrus

Relacionats

• Teucri
• Teucria
• Teucris

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Teucer». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1565.
• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Teucer». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.