Themis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtʰɛ.mɪs/
• Etimologia: Del grec antic Θέμις ‎(Thémis).

Nom propi

Themis f. ‎(genitiu Themidis)

1. (mitologia grega) Temis, filla d’Urà i Gea.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Themis	-
Vocatiu	Themis	-
Acusatiu	Themidin	-
Genitiu	Themidis	-
Datiu	Themidī	-
Ablatiu	Themide	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Themis». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.