Viccionari:Pronúncia del català

Notes generals per la indicació de la pronúncia del català, segons l'AFI i les variants diatòpiques.

Blocs dialectals

Es consideren els següents blocs generals:

Oriental (or.), caracteritzat per la neutralització de a, e i o àtones en [ə] i [u].
- Central (centr.), la varietat majoritària.
- Balear (bal), amb alguna vocal neutra en posició tònica.
Occidental (occ.), només es neutralitza [ɛ] i [ɔ] àtones en [e] i [o], a més d'una major presència de la e tancada.
- Nord-occidental (nord-occ.)
- Valencià (val), la r final no és muda.

Es mostra la pronúncia en un registre formal, tal com ho realitzaria un locutor culte. No es consideren altres trets populars, com la iodització en central o la realització en lleidatà de la a final com a /ɛ/. En alguns casos es pot mostrar una pronúncia informal característica.

Quan en balear es presenten dues pronúncies, la primera correspon a la majoritària en mallorquí, que es pot estendre a part de les altres illes o bé no ser general de tot Mallorca. La segona pronúncia sol ser de les altres illes, però també pot ser d’algunes àrees mallorquines. Els al·lòfons mallorquins només es mostren en contrast a la segona pronúncia: [c] per /k/, [ɟ] per /ɡ/, [ʝ] per /ɣ/.

Quan en valencià es presenten dues pronúncies, la primera correspon a la més formal i la segona mostra els trets alternatius considerats en l’estàndard oral. Si se superposen diversos trets alternatius, la pronúncia concreta en una àrea determinada pot ser alguna combinació de les dues pronúncies.

Existeixen altres subdialectes que només es representen en casos particulars, ocasionalment en septentrional i alguerès. Els parlars de les àrees de Barcelona, València i Palma tenen les seves particularitats, però no són representatius dels seus respectius dialectes. Vegeu la Viquipèdia per a més informació.

Alfabet

Llista de l'alfabet català amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions amples, segons l'estàndard AFI.

Lletra	AFI	SAMPA	Exemples	Comentaris
a	/a/ [ä]	`a`	mar	vocal oberta
a	/ə/	`@`	casa	vocal neutra del català oriental
e	/e/	`e`	festa	vocal tancada
	/ɛ/	`E`	mel	vocal oberta
	/ə/	`@`	mare	vocal neutra oriental excepte grups àtons ae, ea, i posttònic ee
	/a/	`a`	enciam	àtona inicial en català oriental col·loquial, no formal, especialment seguida per nasal o sibilant
i	/i/	`i`	pit
i	/j/ [j] [i̯]	`j`	iode, noia	semivocal
o	/ɔ/	`O`	cor	vocal oberta
	/o/	`o`	coma	vocal tancada
	/u/	`u`	penso	àtona en oriental, excepte mallorquí
u	/u/	`u`	dur
	/w/ [w] [u̯]	`w`	caure, qüestió	semivocal
	∅		guerra	muda en els dígrafs gu i qu davant e o i

Lletra	AFI	SAMPA	Exemples	Comentaris
b	/b/	`b`	tomba, barra	precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
	/β/ [β̞]	`B`	roba	excepte on no es produeix betacisme
	/bb/	`bb`	poble	geminada en el grup bl intervocàlic, en oriental
	/p/	`p`	cub	ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
	∅		rumb	muda precedida de m a fi de mot
c	/k/	`k`	camp
	/s/	`s`	cendra
	/s/	`s`	veça	ce trencada
	/ɡ/	`g`	anècdota	sonorització davant de consonant sonora
d	/d/ [d̪]	`d`	sonda, dama	precedida de pausa, de consonant nasal, lateral, o oclusiva.
	/ð/ [ð̞]	`D`	boda
	/t/ [t̪]	`t`	sud	ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
	∅		profund	muda precedida de n i l a fi de mot
f	/f/	`f`	fusta
f	/v/	`v`	afgà	sonorització davant de consonant sonora
g	/ɡ/	`g`	engany, gana, guerra	precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
	/ɣ/ [ɣ̞]	`G`	biga, foguera
	/ɡɡ/	`gg`	regla	geminada en el grup gl intervocàlic, en oriental
	/k/	`k`	pròdig	ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
	/ʒ/	`Z`	gel	africada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
	/t͡ʃ/	`tS`	boig
h	/h/	`h`	ehem	hac aspirada, en general és muda
j	/ʒ/	`Z`	jove	africada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
k	/k/	`k`	kurd
l	/ɫ/	`l_e` (`5`)	bola	ela velar general en oriental i a final de síl·laba en occidental
	/l/	`l`	lira	en valencià i alguerès, i entre vocals anteriors (e, i)
	/ʎ/	`L`	llamp	També palatalització /ɫʒ/>/ʎʒ/ en central amb algunes excepcions^[1]
	/ɫɫ/		col·legi	Ela geminada amb dos fonemes, un d’implosiu i un d’explosiu, també en contacte sintàctic (el lector ≠ elector). Tret del balear i de certs cultismes, hi ha tendència general a fer-la simple considerant la geminada molt formal o pròpia d’entonació emfàtica o tensa.
m	/m/	`m`	mà
m	[ɱ]	`F`	èmfasi	seguida de labiodental [f], [v]
n	/n/	`n`	nas
	[ŋ]	`N`	ganga, blancor	seguida de velar [ɡ], [k]
	[ɱ]	`F`	confirmar	seguida de labiodental [f], [v]
	/m/	`m`	canvi	seguida de bilabial [p], [b]
	/ɲ/	`J`	banya
p	/p/	`p`	pas
	/b/	`b`	capgirar	sonorització davant de consonant sonora
	∅		camp	muda precedida de m a fi de mot o davant consonant
q	/k/	`k`	quin
r	/r/	`rr` (`r`)	ram, barra	erra vibrant
	/ɾ/	`r` (`4`)	mare	erra bategant; intervocàlic i a final de síl·laba en balear i valencià
	∅		flor	muda a final de mot, amb excepcions; mai en valencià on sí que sonen totes les erres finals
s	/s/	`s`	sac, bossa	essa sorda
s	/z/	`z`	casa	essa sonora
t	/t/ [t̪]	`t`	temps
	/d/ [d̪]	`d`	atzavara	sonorització davant de consonant sonora
	/d͡ʒ/	`dZ`	viatjar, fetge
	/t͡ʃ/	`tS`	fitxa
	/d͡z/	`dz`	dotze
	∅		cent	muda precedida de n i l a fi de mot, excepte balear i valencià
v	/b/	`b`	vaca	betacisme, precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
	/β/ [β̞]	`B`	cava
	/v/	`v`	vaca	labiodental en valencià general, balear, alguerès, i part del tarragoní.
w	/b/	`b`	wàter
w	/w/	`w`	western	estrangerismes no assimilats
x	/ʃ/	`S`	xiular, faixa	en mots patrimonials; en occidental africada /t͡ʃ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
	/ks/	`ks`	excursió	en cultismes
	/ɡz/	`gz`	examen	ex + vocal
	/ʒ/	`Z`	caixmir
z	/z/	`z`	zona

Vocals

Posterior

Tancada

i

u

e

o

ə

ε

ɔ

æ

ɐ

a

ɑ

Semitancada

Mitjana

Semioberta

Quasioberta

Oberta

Notes:

[æ] en valencià i mallorquí on la [ε] és especialment oberta.
[ɐ] en barceloní on la [ə] és especialment oberta.
[a] té una posició central en lloc d'anterior. Si és necessari precisar-ho es pot indicar amb un diacrític [ä].
[ɑ] en alguns parlars nord-occidentals en lloc de la [a] final de paraula.

Consonants

	Bilabial	Labiodental	Dental	Alveolar	Prepalatal	Palatal	Velar	Labiovelar
Oclusiva	p b		t d			c ɟ	k ɡ
Nasal	m	ɱ		n		ɲ	ŋ
Vibrant				r
Bategant				ɾ
Fricativa		f v		s z	ʃ ʒ
Africada				t͡s d͡z	t͡ʃ d͡ʒ
Lateral				l		ʎ
Aproximant	β		ð	ɫ		j	ɣ	w

Notes:

A l'esquerra la consonant sorda i a la dreta la sonora.
[c] i [ɟ] només en part del mallorquí.

Altres signes

Els signes [ ˈ ] i [ ˌ ] mostren l'accent primari i secundari respectivament, abans de la síl·laba fonètica. En especial en mots compostos o prefixats, l'accent secundari no neutralitza les vocals (p. ex. /əˌβanpɾuˈʒektə/). També es pot trobar sovint en les obres de referència en català amb l'accent tancat i obert, respectivament, sobre la vocal (p. ex. /əβànpɾuʒéktə/), però per mantenir la uniformitat el Viccionari utilitza només el primer sistema.

Una lligadura [ ͡ ] indica que es tracta d'una consonant africada i no de la seqüència de dues consonants (p. ex. fitxa /ˈfi.t͡ʃə/).

El diacrític [~] serveix per indicar el caràcter velaritzat genuí de la lletra ela [ɫ]. En una transcripció ampla del català sovint és obviat i representat per [l], però és recomanable usar-lo al Viccionari per marcar la diferència amb els sons d'altres llengües.

Un punt [.] separa les síl·labes fonètiques. El diacrític [ ̩] marca el caràcter sil·làbic d'una consonant (p. ex. compra /ˈkom.pɾə/ i compr /ˈkom.pɾ̩/).

Teclat AFI

Per introduir els caràcters AFI, al final de la caixa d’edició hi ha els caràcters especials en l’apartat de fonètica. També es poden introduir per conversió sobre la marxa de SAMPA a AFI activant en les preferències el giny corresponent. Aquest giny funciona polsant prèviament la tecla "º". Per exemple "º@" ho converteix a "ə".