Viccionari:Pronúncia del finès

Esborrany Aquesta entrada és incompleta i possiblement li calgui una ampliació d'accepcions o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar el Viccionari ampliant o millorant-lo: modifica ara.


NOTES PER A LA PRONUNCIACIÓ DEL FINLANDÈS

modifica
  • vocals: "aeiouäöy" => /ɑeiouæøy/
  • vocals llargues: indicades amb /:/
  • consonants simples: "pvtdsjkhmnlr" => /pʋtdsjkhmnlr/
    • (nota "v": aproximant bilabial /ʋ/, entre /b/ i /w/, no és una fricativa /v/)
    • (nota "d": estàndard /d/ alveolar, segons el dialecte pot ser la bategant alveolar /ɾ/ de "cara", històricament era la fricativa /ð/)
    • (nota "s" entre vocals: pot arribar a ser sonoritzada /z/)
    • (nota "h" entre vocals: pot arribar a ser sonoritzada /ɦ/ o murmurada)
    • (nota "n" davant de "k" o "h": nasal velar /ŋ/)
    • (nota "l": estàndard /l/, sol ser velaritzada /ɫ/)
    • (nota "r": sempre vibrant forta com a "carro")
  • consonants geminades: indicades amb /:/
  • el dígraf "ng" sempre correspon a una nasal velar geminada => /ŋː/
  • la possible oclusió glotal final no representada en l'ortografia => /ʔ/
  • accent primari inicial de paraula => /ˈ/
  • accent secundari amb ritme trocaic com táta-táta etc =>/ˌ/
  • existeixen tots els possibles diftongs decreixents segons les regles de l'harmonia vocàlica: ai, au, oi, ou, ui, äi, äy, öi, öy, yi, ei, eu, ey, iu, iy.
  • només existeixen aquest tres "diftongs" creixents en síl·laba inicial de rel: ie, uo, yö (però a la pràctica es pronuncien com combinacions de dues vocals)


Lletra AFI Exemples Comentaris
a ɑ kaksi
e e lelu
i i silma (forma diftongs decreixents [ai ei oi ui yi äi öi])
o o poro
u u purra (forma diftongs decreixents [au eu ou])
y y yksi (forma diftongs decreixents [ey äy öy])
ä æ käsi
ö ø sö
Lletra AFI Exemples Comentaris
d d voida estàndard /d/, segons el dialecte pot ser l'alveolar /ɾ/ de "cara", històricament era la fricativa /ð/
h h hammas entre vocals pot arribar a ser sonoritzada /ɦ/ o murmurada
j j järvi com a "iogurt"
k k kolme
l l lelu sol ser ser velaritzada /ɫ/
m m maa
n n niin Nasal velar /ŋ/ davant de "k" o "h". El dígraf "ng" sempre correspon a una nasal velar geminada => /ŋː/.
p p paa
r r raha sempre vibrant forta com a "carro"
s s sisu entre vocals pot arribar a ser sonoritzada /z/
t t tuo
v ʋ varo entre /b/ i /w/, no és una fricativa /v/