abísmat

Potser volíeu: abismat

Català

Verb

abísmat ‎(infinitiu abismar)

1. (arcaisme) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb abismar. És a dir, abisma't.

   «Para 'l coll,» com dihentli; «abísmat ja, que caych.» (Verdaguer, Jacint: L'Atlàntida, 1886).

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bís·mat (3)
• Anagrama: abastim