abalanceguessa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.βa.ɫan.seˈɣe.sa/
• Rimes: -esa

Verb

abalanceguessa

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb abalançar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] abalancés, abalançàs o abalançara.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·lan·ce·gues·sa (6)
• Anagrama: abancaleguessa