abalanceguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.βa.ɫan.seˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

abalanceguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb abalançar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] abalancessin, abalancessen, abalançassin, abalançassen o abalançaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·lan·ce·gues·sen (6)
• Anagrama: abancaleguessen