abalanceguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.βa.ɫan.seˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

abalanceguesses

1. segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abalançar

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] abalancessis, abalancesses, abalançassis, abalançasses o abalançares.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·lan·ce·gues·ses (6)
• Anagrama: abancaleguesses