abaronàreu

Potser volíeu: abaronareu

Català

Verb

abaronàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de abaronar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb abaronar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·ro·nà·reu (5)
• Anagrames: abraonareu, abraonàreu