ablaïres

Català

Verb

ablaïres

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ablair.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ablair.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bla·ï·res (4)
• Anagrames: abalires, balisaré, esbalair