ablanigueres

Català

Verb

ablanigueres

1. (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ablanir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ablanir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bla·ni·gue·res (5)
• Anagrama: balaguerines