ablanires

Català

Verb

ablanires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ablanir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ablanir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bla·ni·res (4)
• Anagrames: ablanir-se, balisaren, balnearis