Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /a.βo.nan.seˈɣes/
  • Rimes: -es

abonancegués

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb abonançar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] abonancés, abonançàs o abonançara.