Català

modifica

abrandares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abrandar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abrandar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·bran·da·res (4)
  • Anagrama: abrandar-se