abraonares

Català

Verb

abraonares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abraonar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abraonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bra·o·na·res (5)
• Anagrames: abaronares, abraonar-se, esbraonara, esbraonarà