absentàreu

Potser volíeu: absentareu

Català

Verb

absentàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de absentar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb absentar.

Català antic

Verb

absentàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de absentar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de absentar

Variants

• [1] absentàs, absentàrets
• [2] absentàssets, absentàsseu, absentàrets