Català

modifica
  • Pronúncia(i): /əpˈsɔ.ɫis/

absolis

  1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb absoldre.
    Forma d'alguns parlars centrals per [que tu] absolguis.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ab·so·lis (3)
  • Anagrama: bassiol