abstenir-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əps.təˈnir.sə/, balear /əps.tə.niɾˈsə/
Occidental:	/aps.teˈniɾ.se/

• Rimes: -iɾse
• Etimologia: Del llatí abstinēre.

Verb

abstenir-se pron.

1. Privar-se d'alguna cosa.
2. No voler participar en una decisió o en una votació.

Conjugació

Tercera conjugació irregular amb formes velaritzades i alternança vocàlica

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	abstenir-se			haver-se abstingut o abstengut
gerundi	abstenint-se			havent-se abstingut o abstengut
participi	abstingut, abstinguda, abstinguts, abstingudes
	abstengut, abstenguda, abstenguts, abstengudes						bal, alg
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'abstinc	t'abstens	s'absté	ens abstenim	us absteniu	s'abstenen
	m'abstenc						bal, alg
imperfet	m'abstenia	t'abstenies	s'abstenia	ens absteníem	us absteníeu	s'abstenien
passat simple	m'abstinguí	t'abstingueres	s'abstingué	ens abstinguérem	us abstinguéreu	s'abstingueren
	m'abstenguí	t'abstengueres	s'abstengué	ens abstenguérem	us abstenguéreu	s'abstengueren	bal
futur	m'abstindré	t'abstindràs	s'abstindrà	ens abstindrem	us abstindreu	s'abstindran
	m'abstendré	t'abstendràs	s'abstendrà	ens abstendrem	us abstendreu	s'abstendran	bal
condicional	m'abstindria	t'abstindries	s'abstindria	ens abstindríem	us abstindríeu	s'abstindrien
	m'abstendria	t'abstendries	s'abstendria	ens abstendríem	us abstendríeu	s'abstendrien	bal
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'abstingui	t'abstinguis	s'abstingui	ens abstinguem	us abstingueu	s'abstinguin
	m'abstinga	t'abstingues	s'abstinga			s'abstinguen	occ
	m'abstengui	t'abstenguis	s'abstengui	ens abstenguem	us abstengueu	s'abstenguin	bal, alg
imperfet	m'abstingués	t'abstinguessis	s'abstingués	ens abstinguéssim	us abstinguéssiu	s'abstinguessin
		t'abstinguesses		ens abstinguéssem	us abstinguésseu	s'abstinguessen
	m'abstinguera	t'abstingueres	s'abstinguera	ens abstinguérem	us abstinguéreu	s'abstingueren	val
	m'abstengués	t'abstenguessis	s'abstengués	ens abstenguéssim	us abstenguéssiu	s'abstenguessin	bal, alg
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	abstingues-te	abstingui's	abstinguem-nos	abstingueu-vos	abstinguin-se
	–	abstén-te			absteniu-vos
	–	abstín-te	abstinga's			abstinguen-se	occ
	–	absté-te	abstengui's	abstenguem-nos	abstengueu-vos	abstenguin-se	bal

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	abstinguent-se
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	m'absteniva	t'abstenives	s'absteniva	ens abstenívem	us absteníveu	s'absteniven	n-occ, alg
futur	m'abstengueré	t'abstengueràs	s'abstenguerà	ens abstenguerem	us abstenguereu	s'abstengueran	alg
condicional	m'abstengueria	t'abstengueries	s'abstengueria	ens abstengueríem	us abstengueríeu	s'abstenguerien	alg
	m'abstengueriva	t'abstenguerives	s'abstengueriva	ens abstenguerívem	us abstengueríveu	s'abstengueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		t'abstingos	s'abstingo				centr, n-occ
				ens abstingam	us abstingau		occ
imperfet	m'abstenguessi		s'abstenguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... abstingut o abstengut
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... abstenir
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... abstingut o abstengut
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... abstingut o abstengut
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... abstingut o abstengut
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... abstingut o abstengut
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... abstenir
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... abstingut o abstengut
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... abstingut o abstengut
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... abstingut o abstengut
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'abstinc, s'absté, ens abstenim

Sinònims

• [2] desentendre's

Variants

• abstindre's, en valencià i part del nord-occidental
• s'abstendre, en alguerès

Traduccions

Traduccions

• Anglès: abstain ^(en)
• Castellà: abstenerse ^(es)
• Esperanto: abstini ^(eo)
• Francès: s'abstenir ^(fr)

Miscel·lània

• Anagrames: interbases, rebatessin

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot