acensegués

Català

Verb

acensegués

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb acensar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cen·se·gués (4)
• Anagrames: agencésseu, canegésseu