aclamares

Català

Verb

aclamares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de aclamar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aclamar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cla·ma·res (4)
• Anagrames: almescara, almescarà, escamarla, escamarlà, malcasaré