acontentares

Català

Verb

acontentares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de acontentar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb acontentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·con·ten·ta·res (5)
• Anagrama: acontentar-se