acorriolares

Català

Verb

acorriolares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de acorriolar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb acorriolar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cor·ri·o·la·res (6)
• Anagrama: acorriolar-se