acreditació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.kɾə.ði.tə.siˈo/, occidental /a.kɾe.ði.ta.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: De acreditar i el sufix -ció.

Nom

acreditació f. ‎(plural acreditacions)

1. Acció i efecte d'acreditar.
2. Document que certifica el reconeixement d'uns requisits d'una persona o una institució.
3. Procés orientat a la comprovació dels requisits que ha de complir una persona o una institució per a aconseguir un reconeixement.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: accreditation ^(en)
• Basc: akreditazio ^(eu)
• Castellà: acreditación ^(es)
• Francès: accréditation ^(fr)
• Gallec: acreditación ^(gl) f.
• Italià: accreditamento ^(it) m.
• Occità: acreditacion ^(oc) f.
• Romanès: acreditare ^(ro) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cre·di·ta·ci·ó (6)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• acreditació. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot