Català

modifica

afermares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de afermar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb afermar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·fer·ma·res (4)
  • Anagrama: afermar-se