Català

modifica

aflamares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de aflamar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aflamar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·fla·ma·res (4)
  • Anagrama: aflamar-se