al·lògraf

Català

Rimes: -ɔɡɾaf
Etimologia: Del prefix al·lo- i el sufix -graf, formació culta a partir d'afixos d'origen grec, «altra escriptura», en paral·lel a al·lòfon i l'antònim autògraf.

al·lògraf m. ‎(plural al·lògrafs)

Variació d'escriptura d'un grafema interpretat com a equivalent.
La reforma ortogràfica del 1917 va suprimir l'al·lògraf <ch> a fi de mot en benefici de <c>.
Text d'un altre autor inclòs en la mateixa obra.
El pròleg al·lògraf d'un traductor ha d'assolir la funció de recomanar la lectura de l'obra traduïda.