alògic

Potser volíeu: alogic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əˈɫɔ.ʒik/
Occidental:	nord-occidental /aˈɫɔ.ʒik/, valencià /aˈɫɔ.d͡ʒik/

• Rimes: -ɔʒik
• Etimologia: Del prefix a- i lògic, segle XX.

Adjectiu

alògic m. ‎(femení alògica, plural masculí alògics, plural femení alògiques)

1. Aliè a les lleis de la lògica.

   «Però en si i per si tot parlar és alògic.» (Manuel de Montoliu (trad.), Positivisme i idealisme en la ciència del llenguatge, 1917)

   «Un llibre és una sistematització lògica d'idees, i ell era un escriptor alògic.» (Carles Cardó, Doctrina estètica del Dr. Torras i Bages, pàg. 11, Editorial Catalana, Barcelona, 1919)

   «Adorno instava els filòsofs a esmerçar el pensament de les coses a fons perdut. I del pensament a fons perdut de Weil (massa alògic, val a dir-ho, per al racionalisme adornià) extraurem un aspecte revelador de l'ambigüitat històrica del nostre tema.» (Mercè Rius, Matèria: El grau zero de la filosofia, Universitat de València, oct. 2018, ISBN 9788491343158)

Antònims

• lògic

Relacionats

• il·lògic

Traduccions

Traduccions

• Anglès: alogical ^(en)
• Asturià: alóxicu ^(ast) m.
• Castellà: alógico ^(es) m.
• Francès: alogique ^(fr) m. f.
• Gallec: alóxico ^(gl) m., alógico ^(gl) m. (reintegracionista)
• Portuguès: alógico ^(pt) m.
• Romanès: alogic ^(ro) m. n.
• Serbocroat: алогичан ^(sh) (ciríl·lic), alogičan ^(sh) (llatí)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lò·gic (3)
• Heterograma de 6 lletres (acgilo)
• Anagrama: lògica

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC