alabate

Potser volíeu: alabaté

Català

Verb

alabate

1. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de alabatre.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·la·ba·te (4)
• Anagrama: atabale