alamànic

Català

• Pronúncia: oriental /ə.ɫəˈma.nik/, occidental /a.ɫaˈma.nik/
• Rimes: -anik
• Anagrames: alcamina, calamina

Nom

a·la·mà·nic m. ‎(només en singular)

1. Llengua germànica parlada en un territori continu que engloba parts d'Alemanya, França, Suïssa i Àustria, a més de la Colonia Tovar, a Veneçuela. Està formada per un conjunt de dialectes força diferents.

Traduccions

Traduccions: alamànic

• Alamànic: Alemannisch ^(gsw)
• Alemany: Alemannisch ^(de) n.
• Anglès: Alemannic ^(en)

• Castellà: alemánico ^(es)
• Francès: alémanique ^(fr) m. f.
• Suec: alemanniska ^(sv) c.

Adjectiu

a·la·mà·nic m. ‎(femení alamànica, plural masculí alamànics, plural femení alamàniques)

1. relatiu o pertanyent a l'alamànic (l'idioma).
2. relatiu o pertanyent al poble alaman.