Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /a.ɫe.neˈɣe.sen/
  • Rimes: -esen

aleneguessen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb alenar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] alenessin, alenessen, alenassin, alenassen o alenaren.