allocaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ʎuˈka.ɾən/, occidental /a.ʎoˈka.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

allocaren

1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de allocar

   [Ells/elles/vostès] s'allocaren o es van/varen allocar.

2. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb allocar

   Forma valenciana: [ells/elles/vostès] s'alloquessin, s'alloquessen, s'allocassen, s'allocassin o s'allocaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·llo·ca·ren (4)
• Anagrames: acollaren, enllocara, enllocarà