Potser volíeu: alò

Català

modifica

alo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alar

Italià

modifica

alo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de alare
  • Pronúncia(i): /ˈa.loː/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *al₂- («créixer, nodrir»).[1]

alō ‎(1a present?), alis ‎(2a present), alere ‎(infinitiu), aluī ‎(perfet), altum ‎(supí)

  1. nodrir, jo nodreixo
  2. mantenir, jo mantinc

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.26-27