Potser volíeu: alò


Català
Modifica

VerbModifica

a·lo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alar


Italià
Modifica

VerbModifica

alo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de alare


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈa.loː/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *al₂- («créixer, nodrir»).[1]

VerbModifica

alō ‎(1a present?), alis ‎(2a present), alere ‎(infinitiu), aluī ‎(perfet), altum ‎(supí)

  1. nodrir, jo nodreixo
  2. mantenir, jo mantinc

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.26-27