altercàieu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /aɫ.terˈka.jew/

Verb

altercàieu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de altercar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [vosaltres/vós] altercàveu.