Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /aɫ.teɾ.keˈɣe.ses/
  • Rimes: -eses

alterqueguesses

  1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb altercar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] alterquessis, alterquesses, altercassis, altercasses o altercares.