amonestàreu

Potser volíeu: amonestareu

Català

Verb

amonestàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amonestar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amonestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·nes·tà·reu (5)