amonestegués

Català

Verb

amonestegués

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amonestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·nes·te·gués (5)
• Anagrames: entomeguessa, manotegésseu