amuntegàieu

Català

Verb

amuntegàieu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de amuntegar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mun·te·gà·ieu (5)
• Anagrames: amatinegueu, augmentàieu