amuntegue

Català

Verb

amuntegue

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amuntegar.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amuntegar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amuntegar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mun·te·gue (4)
• Anagrama: augmenteu