ango

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaŋ.ɡoː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *h₂enǵʰ- ‎(«estret»).

Verb

angō ‎(1a present^?), angis ‎(2a present), angēre ‎(infinitiu), anxī ‎(perfet), anctum ‎(supí)

1. estrènyer, escanyar

   Ex.: Angit inhaerens elisos oculos et siccum sanguine guttur.— (traducció:«L'escanya sense deixar-lo anar, mentre alça els ulls i buida la sang de la seva gola.»)

2. patir dolor físic,
3. angoixar, patir en l'estat d'ànim

   Absurde facis, qui angas te animi.

   És absurd que t'angoixis d'aquesta manera.

Derivats

• angina
• angor
• anguis
• angulus
• angustē
• angustia
• angustus
• anxius