antīquō ‎(1a present?), antīquās ‎(2a present), antīquāre ‎(infinitiu), antīquāvī ‎(perfet), antīquātum ‎(supí)

  1. rebutjar, oposar-se
    «legem agrariam antiquari facile passus est,» ([1])
    Rebutjar la llei agrària és cosa fàcil.
  2. desfasar
    «plebiscitum primus antiquo abrogoque» ([2])
    El primer plebiscit que es va abrogar ha quedat desfasat.

Adjectiu

modifica

antīquō

  1. datiu masculí singular de antīquus
  2. datiu neutre singular de antīquus
  3. ablatiu masculí singular de antīquus
  4. ablatiu neutre singular de antīquus

Vegeu també

modifica
  1. Ciceró De Officiis 2, 21, 73
  2. Titus Livi Ab Urbe Condita XXII.30