arameu
CatalàModifica
AdjectiuModifica
arameu m. (femení aramea, plural masculí arameus, plural femení aramees)
- Relatiu a Aram o als arameus.
TraduccionsModifica
Relatiu als arameus d'Aram
NomModifica
arameu m. (plural arameus, femení aramea)
- Natural del poble semita establert en l'antic Orient entre Mesopotàmia, Palestina i Síria.
- (només en singular) Llengua i conjunt de dialectes semítics nord-occidentals del Pròxim Orient, que inclou:
- La llengua dels antics arameus des del segle XI aC, o antic arameu.
- La llengua de l'administració dels imperis assiri, babiloni i persa entre els segles VII aC i IV aC, o arameu dialectal.
- La llengua d'alguns llibres de l'Antic Testament i del Talmud.
- La llengua de Jesús de Natzaret, o judeopalestí.
- La llengua dels documents jueus Targum i Midraš, o samarità.
- La llengua de primeres traduccions dels Evangelis, diversos himnes i texts litúrgics, o cristianopalestí.
- La llengua de diverses homilies, obres teològiques i tractats d'història, entre els segles III i VII, o siríac.
- La llengua parlada actualment al nord de Damasc, de l'Iran i l'Iraq, o neoarameu.
DerivatsModifica
TraduccionsModifica
Natural del poble semita
Llengua
|
|
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Entrades en arameu al Viccionari en català
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot