arameu


CatalàModifica

  • Pronúncia(i): oriental /ə.ɾəˈmɛw/, occidental /a.ɾaˈmɛw/
  • Rimes: -ɛw
  • Etimologia: Del llatí aramaeus, de l'hebreu i arameu ארם ‎('arám, «Aram, antiga Síria»).
  • Anagrames: amareu, amàreu, amerau

AdjectiuModifica

a·ra·meu m. ‎(femení aramea, plural masculí arameus, plural femení aramees)

  1. Relatiu a Aram o als arameus.

TraduccionsModifica

Relatiu als arameus d'Aram

NomModifica

a·ra·meu m. ‎(plural arameus, femení aramea)

  1. Natural del poble semita establert en l'antic Orient entre Mesopotàmia, Palestina i Síria.
  2. (només en singular) Llengua i conjunt de dialectes semítics nord-occidentals del Pròxim Orient, que inclou:
    1. La llengua dels antics arameus des del segle XI aC, o antic arameu.
    2. La llengua de l'administració dels imperis assiri, babiloni i persa entre els segles VII aC i IV aC, o arameu dialectal.
    3. La llengua d'alguns llibres de l'Antic Testament i del Talmud.
    4. La llengua de Jesús de Natzaret, o judeopalestí.
    5. La llengua dels documents jueus Targum i Midraš, o samarità.
    6. La llengua de primeres traduccions dels Evangelis, diversos himnes i texts litúrgics, o cristianopalestí.
    7. La llengua de diverses homilies, obres teològiques i tractats d'història, entre els segles III i VII, o siríac.
    8. La llengua parlada actualment al nord de Damasc, de l'Iran i l'Iraq, o arameu modern.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Natural del poble semita
Llengua

Vegeu tambéModifica

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=arameu&oldid=1621244»